Batabat a casa

Tornen temps difícils… Fa tretze anys ja em va tocar batallar la famosa, crisis econòmica, van ser anys molt durs, de voler tirar la tovallola més d’un cop, on no tenia les xarxes que hi ha avui ni l’empatia ni solidaritat cap al petit comerç que avui sembla que si es respira, per sort. Van ser anys molt grisos i de molta solitud, però me’n vaig sortir, gràcies al meu optimisme i a la meva força, a la creativitat i a la valentia de creure en mi mateixa i en el projecte de la botiga. Em vaig mudar de local i a poc a poc tot va anar tornant a agafar color, i vaig ressorgir de la foscor més viva que mai.

Avui, 27 de març del 2020, portem ja 14 dies confinats a casa, pel coronavirus. Hem hagut de tancar les botigues forçosament, de moment sense rebre cap ajuda ni saber fins quan durarà aquest confinament.

Escolto a companyes molt preocupades per la situació, i no és per menys, però jo em sento com que ja he passat una guerra, i que aquesta la prenc amb més calma, segurament perquè aquesta és una batalla molt més compartida que la de fa tretze anys.

També perquè em sento molt més acompanyada perquè d’aquella famosa crisi van sorgir moltes companyes que avui estan amb mi a la trinxera.I això, amigues dona seguretat.

Així que entomo aquesta situació com puc, que no és més que amb l’esperança que ens en sortirem, d’alguna manera o altra, amb alguna baixa o altre, i amb la seguretat i experiència que de tot s’apren.

Em quedo amb les reflexions d’aquests dies a casa, de la solidaritat com sempre de qui menys esperes, de l’empatia de moltes de vosaltres, de les ganes de seguir creant, lluitant i canviant aquest món.

Us desitjo tota la salut i tot el coratge que ens calen aquests dies per seguir el camí.

Ens abracem aviat amics i amigues, cuideu-vos.